Usurbil és un poble on la tradició basca
i la modernitat estan molt presents.
A més, aquest poble participa de manera activa en la creació.
En els anys 60 a Euskal Herria
va haver-hi una explosió de la cultura basca molt important.
En Usurbil es pugues veure clarament aquesta explosió cultural
i l’efecte que va tenir en els anys 60.
Harria Hitz és una ruta que vol donar a conèixer
el treball que ha realitzat el poble d’Usurbil
per recuperar la cultura basca d’avui dia.
Dema plaza
Aquesta plaça és un lloc de trobada molt important per al poble d’Usurbil. Al voltant d’aquesta plaça estan: l’església, el frontó i els edificis històrics de pedra i fusta del poble.
En 1966 en aquesta plaça es va fer la festa d’homenatge al bertsolari Juan Jose Alkain “Udarregi” i es va posar l’escultura per recordar-ho.
Les dema plazak són places de competició. És a dir, són places on es fan proves tradicionals com les proves d’arrossegament de pedres. En aquestes proves els bous arrosseguen pedres i estan guiats per homes. Els bous han d’arrossegar la pedra durant un temps determinat i la major quantitat de vegades.
La Dema Plaça d’Usurbil té 38 metres de llarg. És la dema plaça de competició més llarga de Guipúscoa. En un dels costats d’aquesta plaça es poden veure les pedres que s’utilitzen en les proves de bous.
El sòl de la plaça està fet de cants rodats* que tenen boniques formes geomètriques.
Per sobre d’aquest sòl s’arrosseguen les pedres tirades per bous, dones i homes.
La prova d’arrossegament de pedres representa molt bé el sentiment del poble basc. És com si portéssim un gran peso sobre l’esquena:
- el pes del passat,
- el pes del compromís amb el poble,
- el pes de conservar la llengua,
- el pes de protegir i reanimar la cultura…
Udarregi
Aquesta escultura és un homenatge al bertsolari Juan Jose Alkain “Udarregi”.
En l’escultura hi ha un dels escrits d’Udarregi. Aquest escrit es conserva en la paret del caseriu Artikulaaundi.
Juan Jose Alkain “Udarregi” va néixer en 1829 en el caseriu Uztaetaburu en Aia i va viure en Usurbil. Udarregi parlava basc i creava i improvisava bertsos, encara que no havia anat a escola.
Va participar en la creació de la cultura basca del seu temps. Va crear una tècnica per recordar els bertsos que creava. Aquesta tècnica era un codi de ratlles que només ell entenia.
L’escultor Remigio Mendiburu va fer aquesta escultura de fusta, pedra i metall per recordar a Udarregi. Remigio Mendiburu és un dels referents de l’escola de l’escultura basca d’avui dia.
L’escultura es va col·locar al maig de 1966 durant una festa que es va fer en Usurbil com a homenatge a Udarregi.
A la festa es van fer diferents activitats de la cultura basca. A més, van participar molts artistes i creadors bascos, com Remigio Mendiburu i Jorge Oteiza.
Quan es va fer la festa per recordar a Udarregi, Euskal Herria estava sota el franquisme i la cultura basca estava oprimida. Per això va anar molt difícil organitzar aquesta festa. A més, era la primera festa d’aquest tipus que es va fer a Euskal Herria durant el franquisme.
L’homenatge a Udarregi va anar la resposta a les dures condicionis que la dictadura franquista va imposar a la cultura basca.
Zumeta
La part de darrere del frontó d’Usurbil té pintat un gran mural. L’artista usurbildarra Jose Luis Zumeta va fer aquest mural en 1973. L’Ajuntament d’Usurbil li va demanar que ho fes.
És un mural de ceràmica de 16 metres d’ample i 9 metres d’alt.
Jose Luis Zumeta va fer diversos murals de ceràmica al llarg de la seva vida, però l’únic que es conserva és el que està en la paret del Frontó d’Usurbil.
Jose Luis Zumeta va crear el grup Gaur en 1966 al costat de Jorge Oteiza, Eduardo Chillida, Remigio Mendiburu, Nestor Basterretxea, Rafael Ruiz Balerdi, Amable Arias i Jose Antonio Sistiaga.
El grup Gaur es va crear durant el franquisme amb l’objectiu de recuperar la creació artística basca que la Guerra Civil havia interromput de manera violenta. A més volien recuperar la relació
amb artistes d’avantguarda d’uns altres països.
Aquest grup d’artistes volia donar a conèixer i impulsar l’art basc. A més volien que la gent:
- conegués l’art basc,
- sentís que la cultura és de tots,
- impulsés la cultura basca.
Encara que va durar pocs anys, el grup Gaur és un referent de la creació artística de Guipúscoa i Euskal Herria al segle 20. Alguns dels artistes del grup són coneguts a tot el món.
Mikel Laboa plaza
Aquesta és la Plaça Mikel Laboa. La va dissenyar Jose Luis Zumeta en 1975. Aquesta plaça tenia un tobogan dissenyat també per Jose Luis Zumeta.
En 2009, l’Ajuntament d’Usurbil va decidir cridar a aquesta plaça Mikel Laboa. Mikel Laboa era un cantant basc molt conegut.
A la plaça hi ha en memòria a Mikel Laboa:
- una placa de ferro amb forma de guitarra,
del pintor i escultor Jose Luis Elexpe “Pelex”, d’Usurbil. - l’escultura “Ikimilikiliklik”,
de Juan Jose Aranguren.
A més, enfront d’aquesta plaça està el mural del pintor Jose Luis Zumeta. El mural i la plaça ens fan pensar en la relació que hi ha entre l’art basc i la música basca.
En els anys 60, va haver-hi una recuperació de la cultura i la música basca. Usurbil va ajudar en aquesta recuperació. Ja que artistes d’Usurbil al costat d’uns altres artistes bascos de diferents àmbits de la cultura basca van treballar junts per crear diferents obres.
Per exemple, l’escultor Remigio Mendiburu va dissenyar el logotip del grup de música Ez Dok Amairu. L’escultor Jorge Oteiza va proposar el nom d’aquest grup de música.
El grup de música Ez Dok Amairu es va crear en la tardor de 1965. Aquest grup va crear una nova música basca, tenint en compte la música anterior.
Quan aquest grup es va separar, alguns dels membres del grup van continuar cantant com a solistes, per exemple: Lourdes Iriondo, Xabier Lete, Benito Lertxundi, Mikel Laboa…
Mikel Laboa tenia una relació molt propera amb Usurbil. Va treballar amb usurbildarras com:
- Jose Luis Zumeta que va dissenyar
moltes de les portades dels seus discos. - Joxan Artze que va escriure les lletres de cançons
de Mikel Laboa tan conegudes com:
Txoria txori, Mestressa hil zaigu,
Zaude lasai o Geure bazterrak.
Joxan Artze va anar un dels creadors del grup Ez Dok Amairu. Artze va crear amb aquest grup l’espectacle Baga, Biga, Higa.
Quan Ez Dok Amairu es va separar, Artze va crear l’espectacle Ikimilikiliklik amb el seu germà Jesus, Mikel Laboa i Jose Mari Zabala.
Artze va crear una nova forma de fer poesia. Va portar la poesia a l’escenari i la va unir amb elements d’avantguarda*.
Tapia
Aquest mural es diu Herri Batasuna i és del pintor usurbildarra Alejandro Tapia. Avui dia està mutilat i desfigurat, és a dir, que ha perdut la seva forma.
Alejandro Tapia ha rebut molts premis per les seves obres. Però per aquest mural no ha rebut cap.
Alejandro Tapia va anar un dels creadors del grup Ur. El grup Ur ho formaven els pintors gipuzkoanos: Javier Arocena, Carlos Bizcarrondo, José Gracenea i Alejandro Tapia.
Després de la guerra civil espanyola, aquest grup de pintors volia impulsar la creativitat dels artistes bascos. Perquè els artistes bascos van ser perseguits pel franquisme i no podien crear.
Els murals són pintures que es fan en les parets del carrer. En els murals els artistes pinten el que pensa la gent d’un poble i els canvis que vol fer la gent en la societat.
Aquest mural està connectat amb una campanya que va fer Herri Batasuna* en 1985. Aquesta campanya es va dir Euskal Herria alaitsu eta borrokan kementsu. Aquesta frase en basca vol dir: Euskal Herria alegre i combativa.
Aquesta campanya i el mural van mostrar la situació social i política que vivia la societat basca, coneguda també a l’estranger.
En 2009, durant el govern de Patxi López al Govern Basc el mural d’Alejandro Tapia va ser esborrat. El Conseller d’Interior del govern de Patxi López va ordenar esborrar aquesta obra d’art. No veien aquest mural com una obra d’art. Creien que el mural era un obstacle moral i polític.
D’aquesta manera van destruir una obra que era part del patrimoni d’Usurbil i del poble basc.
Artze anaiak
La plaça de la Llibertat o Askatasuna Plaza està decorada amb escultures fetes per l’artista Carlos Zabala “Arrastalu”. Aquestes escultures ensenyen els costums i la vida diària d’Usurbil.
També podem veure a personatges del poble, com els germans usurbildarras Jesus i Joxan Artze que eren txalapartaris.
L’escultura dels germans Artze es pugues veure en la bolera*.
Jesus i Joxan Artze van recuperar la tradició de tocar la txalaparta que estava gairebé oblidada.
Els germans Artze ho van modernitzar, és a dir, aquest instrument de la cultura basca tradicional
ho van transformar en un instrument de la cultura d’avui dia.
La txalaparta és un instrument de percussió* de la música tradicional basca. Està fet amb taules horitzontals que es col·loquen en 2 suports i que es toca amb 4 pals.
És un instrument que té milers d’anys. I no sabem bé des de quan es toca.
Des del principi la txalaparta està relacionada amb la sidra i la vida en els caserius. En molts pobles, quan la sidra estava llista per beure, es tocava la txalaparta perquè s’assabentés la gent
dels caserius d’al voltant.
Aquest instrument segueix molt viu en Usurbil i en la música basca d’avui dia.
De la mateixa manera que pot dir-se que la txalaparta està viva en la música basca actual
gràcies als germans Artze, també es pugues dir que la sidra i les sidrerías han sobreviscut gràcies a Usurbil.
Sagardoaren monumentua
Aquesta escultura de la sidra és una obra de l’escultor Gotzon Huegun. Aquest escultor és de Lasarte. L’escultura es va posar en aquesta plaça l’any 2007. Té 3 elements que estan relacionats amb la sidra:
- la poma,
- l’ampolla,
- el got.
La sidra és una beguda que es fa amb el suc de la poma. La sidra ha estat molt important en:
- Buruntzaldea i Usurbil,
- tota Guipúscoa,
- la cultura i en la societat basca en general.
A més, està molt unida a la història que té el poble basc amb el mar.
Usurbil està a la vora del riu Oria. Aquest riu va ser molt important en la història basca en la construcció de vaixells, perquè d’aquest riu van sortir molts vaixells.
La història dels bascos està unida al mar des de fa molt temps.
La construcció de vaixells i el treball dels bascos en el mar va ser tan important que han estat referents a tot el món.
La sidra ha tingut molt a veure amb aquesta importància. Perquè la sidra era la beguda que prenien els mariners bascos. Es creu que la sidra va servir perquè els mariners no agafessin l’escorbuto*.
La importància que va tenir la sidra en Usurbil es veu en els bertsos del bertsolari Juan Jose Udarregi:
Agafés eman du
Pello Errotariyak
errespuesta orain
Juan Joxe Udarregiyak.
Batek ainbat deretxo
daukagu guk biyak;
gure kolejiyuak
sagardotegiyak.
“Ha començat Pello el Molinero. I ara li respon Juan Jose Udarregi. Els dos tenim el mateix dret. Nostres col·legis són les sidrerías.”
Avui dia, la poma segueix sent molt important en Usurbil. El sabor de la sidra segueix xopant la cultura basca.